VIDA DE SANT ANTONI
Nascut a Egipte cap el 250, Antoni visqué fins als 20 anys en el si d’una família de fortes conviccions cristianes. Després de la mort dels seus pares i seguint l’exemple dels apòstols vengué totes les seves pertinences per donar almoïna als pobres. Guiat per l’Esperit Sant inicià el seu “noviciat” en el desert, entre els eremites que ja hi habitaven. Així la vida del jove anacoreta esdevingué exemplar, seguint els ensenyaments dels que l’havien precedit. És en aquesta època que començà la tasca del dimoni amb les temptacions, la primera de les quals li recordava les riqueses que havia abandonat i li suggeria que deixés la vida anacoreta per quan fos vell. Gràcies a l’oració constant i fervorosa aconseguí vèncer aquesta temptació. La segona temptació fou contra la castedat. Així Satanàs el temptava els vespres amb imatges seductores i amb crits confosos de veus esgarrifoses. Mentre l’enemic s’esforçava per sotmetre’l, Antoni amb l’oració el vencia. A la tercera temptació el maligne fingí donar-se per vençut i alabà el sant per tal de fer-lo caure en el pecat de la supèrbia, però Antoni veié la jugada i el tornà a vèncer.

Als 35 anys a la capella funerària d’un antic sepulcre egipci inicià el segon retir, al final del qual lluità una descomunal batalla amb tot l’infern, després de la qual rebé la visita de Jesús que li prometé ajudar-lo sempre i fer el seu nom famós a tot el món. Passà després al retir en el castell del Mont Pispir en el camí del qual fou novament atacat pel diable que li oferí nombroses riqueses en forma d’or. Ell passà de llarg i accedí al castell abandonat en el que només habitaven nombrosos animals verinosos. Amb la seva entrada fugí una enorme multitud de serps. En aquest retir passà 20 anys més de la seva vida, unit cada cop més a Déu i lluitant encara contra el dimoni en la més estricta solitud. Acabat aquest retir inicià la tasca de fundació de monestirs. També en aquesta darrera època de la seva vida visità Sant Pau Ermità, el primer anacoreta egipci, que cada dia era alimentat per un corb. El dia que hi anà Sant Antoni, miraculosament portà dos pans en lloc d’un. Els dos ermitans passaren molt de temps junts, i quan Antoni ja tornava cap al seu retir veié l’ànima de Sant Pau Ermità que era portada al cel per dos àngels. Tornà arrera i trobà el cos mort de Sant Pau en actitud d’oració. En aquell moment aparegueren dos lleons que li ajudaren a cavar la tomba. Visqué fins els 105 anys. Després de la seva mort fou enterrat tal com ell mateix havia indicat en el més absolut secret. Tot i això la seva tomba fou descoberta cap el 530 i les seves despulles foren portades a través del desert fins a Alexandria.
El 635 mentre els infidels s’apoderaven d’Egipte, les restes foren dipositades a Constantinoble on quedaren fins el 980 que foren portades a la ciutat francesa de Vienne per un cavaller que havia pelegrinat a Terra Santa. Allà se li construí un nou temple baix la direcció de Guido, arquebisbe de Vienne, que posteriorment seria el papa Calixt II. Diversos fragments de les santes reliquies foren traslladades a nombroses esglésies arreu d’Europa. Ja feia un segle que les reliquies eren a Europa quan començà una terrible plaga coneguda inicialment amb el nom de foc de Déu, i que posteriorment passaria a anomenar-se foc de Sant Antoni ja que atacava els infidels que flastomaven contra el sant i només era curable gràcies a al intercessió de Sant Antoni.