Manacor, sa Pobla i Artà són algunes de les localitats que cada 15 i 16 de gener es desviuen per Sant Antoni. Cada poble ho viu a la seva manera, però en tots hi conflueix un fort sentiment identitari. Per entendre’l millor, Documenta Balear acaba d’editar Diguem Visca Sant Antoni!, del musicòleg Francesc Vicens. En realitat, aquest no és un llibre comú, sinó un complet estudi etnomusicològic “per tal d’intentar entendre la festa”, no en un poble en concret, sinó les “relacions humanes que s’hi generen o el comportament emotiu i identitari del poble”, explicà Vicens, qui presentà el llibre a Ca na Vallespina de Manacor (19 h).

El musicòleg ha conceptualitzat la festa endimoniada en quatre models diferents, “unes etiquetes flexibles i canviants”, matisa. Així, ens trobam amb un model participatiu, “com el que ocorre als pobles de Llevant, on no hi ha observadors i tothom n’és protagonista”; i el d’espectacle com el de sa Pobla, “on hi ha una distinció entre els protagonistes i els observadors, en alguns casos separats per tanques”. Un tercer estil seria l’emergent que, segons Vicens, podem trobar a Manacor, on, “gràcies al Patronat, la festa és avui molt emotiva o rellevant”.

En darrer lloc trobaríem els secundaris, que són les “localitats en les quals el 16 de gener no és una data important”. Sigui quin sigui el model, Vicens demostra que tots aquests pobles tenen en comú el fet que “Sant Antoni és una festa molt important per a la comunitat, una comunitat que necessita aquesta festa per saber qui som”, sentencia.